dilluns, 29 de novembre del 2010

Marató de Donosti

Aquest cap de setmana el Jaume amb el Xavi, l'Ignasi, el Pedro i la Lola prenien part a la marató de Donosti. Ha estat la primera marató en asfalt pels cinc i la veritat que ha sigut una molt bona experiència. Al final tot i el fred del matí varen poder gaudir d'aquests 42 quilometres pels carrers d'aquesta maravellosa ciutat i els ànims de la gent.
El Jaume amb 3:12 i l'Ignasi amb 3:14 varen passar la primera mtja al costat del globus de 3:15. La segona part varen possar un ritme una mica més ràpid amb companyia de la Uxue que aprofitant que corriem a la seva ciutat ens acompanyava a estones i ens donava suport. Aconseguiren anar junts fins el quilometre 32, i després cadascú feu la seva. 
El Pedro va lluitar amb el globus de 3.30 i a mesura que s'acabava anava perdent una mica de ritme i acabant parant el crono en 3:34. 
El Xavi i la Lola amb el globus de 3:45 quasi tota la cursa, al final es van aventurar i varen entrar per davant del temps previst.
El Marc dissabte tot i el fred sortida amb la colla i diumenge a fer btt amb el Pueyo i el Teo.

4 comentaris:

CICLISMO NINJA ha dit...

3:12!!! Madre mia!!! Cual es tu marca personal Jaume??? Eyyy, ya he colgado tus fotos de marinero, la penya lo está flipant!!!

. . . . . . . . ha dit...

Enhorabona a tots 5 . Acabar una marató d'asfalt es una cosa molt gran , i més per gent de muntanya ; creuar la linia d'arribada per primera vegada és una sensació gairebé única .
moltes felicitat !!!

sargamanta ha dit...

Manolo, es mi primera maratón de asfalto, habia hecho de montaña que los tiempos són muy diferentes, por eso no tenia ninguna referència.
Xevi gràcies pels consells, les millors varen ser durant els últims 10 qms. Que veia com acabava un repte que fa anys no m'haguès imaginat.
Realment ha estat una flipada, es d'aquelles experiències com la quebranta. Milers de persones amb un sòl objectiu acabar el seu repte.

Anònim ha dit...

Molt bé, Jaume! La Núria i jo també vam debutar a Donostia, la primera marató sempre deix un record especial. Buff! ara veig que ja fa 15 anys!
Quico Ràfols