El Jaume després d'anys coincidia amb l'Edu en una cursa com a parella. El rogaining de les tres valls a Sant Feliu de Pallerols va ser l'escenari. Després de 6 hores buscant balisses varem quedar 4ats.
Amb una estrategia no massa encertada varen passar l' última hora sense recollir punts. A veure si una altra vegada ho gestionen millor.
El Marc aprofitant la nova étapa d'estudis a Ripoll es va quedar per la zona amb el Bernat i va participar en la Marxa del Tondo. L'aigua no va impedir que es trobessin molts ciclistes per participar en aquesta marxa. Molt ambient i bona organització.
La següent setmana, el Marc i el Jaume prenien part a la Volta al Penedès en btt. Felicitar als METALS i a Cicles Catalunya pel treball i l'organització d'aquests dos dies de btt.
Dissabte varem sobreviure, el Marc mig refredat i el Jaume amb dolor a la costella de la caiguda de dos dies abans entrenant. Dimenge, però, no varen tenir tanta sort. Els dolors de la costella, una errada garrafal d'orientació i un pedal trencat van ser l'escusa perfecta per abandonar. Bé, l'any vinent el Jaume espera estar a l'alçada del seu company.
El cap de setmana següent i amb la temporada ja acabada des de feia dies, apareix la Volta a Girona junior. A més, la crono de la volta seria el Campionat de Catalunya de crono de la categoria junior i fèmines élit.
Una crono plana i curta on el vent va estar present. Al final 5è, 3er català a 4 seg del guanyador, en Luís Sànchez del Club Sant Boi.A la tarda étapa en línia, amb fort vent. El Marc es va escapar amb Héctor Sáez, junts rodaren bona part de la cursa, al final van ser neutralitzats. El Marc va pagar l'esforç i va entrar despenjat dels grups de davant.
Diumenge, tercera i última étapa, per les rodalies d'Ullà. El 17è a 25 seg. del primer i 25è de la general a més de 12 min del primer. Primers per equips, premi de la muntanya i 2on classificat de Ivan Yebra.
La nota negativa, l'accident de Aitor Aboy i un ciclista francès que van topar amb un cotxe de cara.
Tot plegat era previsible; la crono amb cotxes que sortien d'un carrer a 100 metres de l'arribada, carreteres tallades només per un carril, nuclis urbans on els corredors que no estaven amb el primer grup no teien el trànsit tallat. Potser que reflexionem alhora de muntar curses ciclistes per tal de garantir la seguretat dels corredors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada